El Gos Rater Valencià és originari del País Valencià, i la seua existència es troba documentada des del segle XVI. Hi ha tractats que descriuen diferents tipus de gossos existents en aquells temps com el "Canis villaticus" (gos de la gent del camp) o "Gos de l’Horta".  Posteriorment, al llarg del segle XVIII, és reconegut com Gos Albelloner (gos de séquies) i se'l definia com “gos petit que serveix per lladrar a qui passa o a qui entra a casa”.

 Les denominacions posteriors per al Gos Rater Valencià han estat ben diverses, per exemple: Ratador Valencià, Gos Ratoner Valencià, Rateret, etc., i totes referents a la seua aptitud com a caçador de rosegadors. No obstant això, existeix una altra denominació genuïnament valenciana que és Fusterier (gos de fusters) ja que era habitual trobar-lo a les fusteries, i arribà, fins i tot, a convertir-se en el gos d'aquest gremi.

        Hi ha teories que intenten justificar l'aparició d'aquesta raça mitjançant creuaments realitzats amb gossos autòctons valencians i Terriers (Fox o Toys), n'estem convençuts però, que totes aquestes idees són incorrectes i injustificades, i són rebutjades a causa de l'alt preu de mercat que tenien aquells exemplars. Per una altra banda, el Gos Rater Valencià ha romàs vinculat a la vida rural, sempre escassa de recursos i a més, hagués estat necessària una massiva importació de Terriers per tal de produir un mestissatge que donara com a resultat l'aparició d'una nova raça. Així, podem dir que en la formació d'aquesta raça no ha influït cap de les races esmentades, tal com ha succeït en altres races autòctones, exceptuant els inevitables i catastròfics mestissatges, fruits de les diverses modes. Per a justificar aquestes afirmacions, cal entendre que el Gos Rater Valencià no és un Fox (caçador de raboses), ni tampoc és un Terrier (gos de cau).

Per una altra banda, el nostre gos tampoc no és un Toy (joguina), sinó un gos petit (no deforme), i sense cap tret de tipus degeneratiu propis del “nanisme” artificial dels Toy. És per això que el Gos Rater Valencià no és fruit d'una casualitat, sinó del resultat d'una perfecta simbiosi “utilitat-treball”, mantinguda i transmesa al llarg de moltes generacions.

FUNCIONALITAT

Antigament, l'agricultura es treballava amb cavalls i el Gos Rater Valencià era present a les quadres amb l'objectiu d'eliminar les rates que hi havia, entre la palla. A més, als pobles riberencs de l'Albufera caçaven les "rates d'aigua" o "rates de l'arròs" (arvicola amphibius o arvicola sapidus), exemplars d'uns 22 cm de llarg, amb el dors negrenc i el ventre més clar, que s'alimenten de cereals, arrels, granotes i petits crustacis. En aquells temps de carestia, les "rates d'aigua" eren molt estimades per a l'elaboració de plats típics com la paella, i la seua cacera es duia a terme entre els mesos de setembre i febrer, i fins i tot, aquesta pràctica arribà a ser quasi professional.

Aquest costum ha sobreviscut fins els nostres dies i encara s'hi poden observar llauradors que van als arrossars amb els seus gossos i una eina semblant a un trident, formada per un llarg ganxo de ferro acabat en punxó. També disposen una xàrcia en forma d'embut, que es col·loca a l'entrada del cau. El Gos Rater Valencià s'encarrega d'escarotar les rates d'aigua, mentre que el caçador les mata amb l'eina esmentada, una vegada s'han introduït a la xàrcia. Fins i tot, sovint és el mateix gos, el que s'enfronta a la rata i la caça.

A banda d'aquest tipus de pràctica, el Gos Rater Valencià s'usa en les tirades de tords i la cacera de conills, per a les quals gaudeix d'una gran popularitat, a causa de l'interés que demostra per les peces i l'absència de signes de fatiga que hi manifiesta.

ELS PRIMERS ESTUDIS RACIALS

Si volem remuntar-nos a les primeres concentracions racials de Gos Rater Valencià, no podem oblidar en Franco Ricart i Martínez, encarregat de realitzar els exàmens als 23 exemplars presentats en la primera concentració que tingué lloc en l'Exposició de València l'any 1994, i un autèntic entusiasta del Gos Rater Valencià.

Tampoc no podem ignorar el treball realitzat per la veterinària na Maria José Cárcel Rubio, la qual començà estudis descriptius i de caracterització des del 1994, i que foren la base de la seua tesi doctoral, dedicada al Gos Rater Valencià.

També cal agrair la col·laboració de la Societat Valenciana per al Foment de les Races Canines (SVFRC) que ens dóna suport en cada concurs i/o exposició que organitza (s'hi jutja de manera especial el Gos Rater Valencià, i se li atorguen premis i distincions específiques).

ELS INTENTS D'OFICIALITZACIÓ

Pel que fa a les gestions realitzades per oficialitzar la nostra raça, cal dir que la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentació de la Generalitat Valenciana, presentà el mes d'abril de 2003, una sol·licitud de reconeixement oficial del Gos Rater Valencià davant el Comité de Races de Ramat de l'Estat Espanyol, i la resposta en fou favorable; d'aquesta manera s'aprovà el reconeixement oficial del Gos Rater Valencià com a raça canina espanyola.

Des de la creació de l'Associació Nacional del Gos Rater Valencià (ANGRV) el 8 de febrer de 2003, se sol·licità a la Reial Societat Canina d'Espanya, el reconeixement oficial del Gos Rater Valencià. Així, el 17 de maig de 2003, aprofitant la celebració de la l'Exposició Internacional Canina de Primavera de Madrid, l'ANGRV aconseguia dur a terme la presentació de la raça, i hi reuní 16 exemplars (14 adults i dos cadells) de la mà de criadors i particulars. L'èxit fou rotund, i de les cinc agrupacions racials en procés de recuperació presentades en aquella ocasió, el Gos Rater Valencià, fou una de las més admirades.

Uns mesos més tard, amb motiu de la celebració de l'Exposició Internacional Canina de Múrcia, el Gos Rater Valencià celebrà un concurs monogràfic, exclusiu per a les agrupacions racials pendents de reconeixement oficial per part de la Reial Societat Canina d'Espanya. En aquesta ocasió s'hi presentaren 18 exemplars de gran homogeneïtat i causaren de nou una gran admiració entre el públic assistent.

Però l'oficialitat definitiva de la raça no es produí fins el 30 de març de 2004, mitjançant  la publicació de l'Ordre APA/807/2004, de 24 de març, per la qual s'actualitza l'annex del Reial Decret 558/2001, de 25 de maig, i es regula el reconeixement oficial de les organitzacions o associacions de criadors de gossos de pura raça. Aquesta Ordre atorgà el reconeixement oficial definitiu del Gos Rater Valencià com a raça canina espanyola, i a més publicà, també amb caràcter oficial, el seu estàndard o patró racial.

ELS REGISTRES INICIALS

Així, el 20 de novembre de 2004, a l'Exposició Nacional Canina, Especial de Races Espanyoles de Xerés, es realitzaren els primers registres inicials “oficials” d'aquesta raça i de la resta de races reconegudes, mitjançant l'Ordre APA/807/2004, de 24 de març.

Un mes més tard es realitzaren nous Registres Inicials, en l'Exposició Nacional de València, celebrada el 18 de desembre. En aquest cas, els exemplars foren reconeguts per na Mª José Cárcel, i ens consta que s'hi exigí un gran nivell per poder ser registrats. A més, s'hi celebrà un concurs monogràfic amb un alt índex de participació, i la qualitat dels exemplars presentats fou molt notable.

A partir d'aquest moment, s'han dut a terme Registres Inicials en diverses exposicions, como la celebrada a Madrid, en l'Exposició Especial de Races Espanyoles de 2005, dels quals se n'encarregà en Sergio Montesinos.

També es feren registres a les exposicions de València el desembre de 2005 i en el Concurs Monogràfic del Grau de Gandia, organitzat per l'ANGRV, en col·laboració amb la Junta de Districte Local, el 21 de gener de 2006, en què participaren un nombre no massa elevat d'exemplars, però d'una altíssima qualitat.

SITUACIÓ ACTUAL, EXPECTATIVES i PROJECCIÓ DE FUTUR

Avui, el Gos Rater Valencià és considerat l'única raça autòctona canina del País Valencià, i compta en l'actualitat, amb un efectiu de més de 1000 exemplars inscrits en el Registre Informàtic Valencià d'Identificació Animal (RIVIA). No obstant això, encara hi ha molts més exemplars repartits per tot el País Valencià, pendents de reconeixement oficial.

En aquests moments, la major preocupació se centra en la necessitat de suport per part de la Reial Societat Canina d'Espanya, per poder formar Jutges Especialistes. D'altra banda, és necessari, segons la tipologia de l'exposició i/o concurs (per exemple les que atorguen el punt obligatori de campionat) que siguen jutjades per Especialistes, a fi d'aplicar un criteri més rigorós i concedir el punt a exemplars amb una tipicitat i unes característiques morfològiques destacables.

Hem pogut comprovar, però, que la manca de coneixement sobre la raça, l'interés particular, la celeritat, o fins i tot una organització precària, han afavorit determinades qualificacions, i han premiat exemplars mediocres, en detriment d'altres que hi eren notablement superiors.

Un altre aspecte molt important per al futur de la nostra raça, és la necessitat d'establir convenis de col·laboració entre les diferents entitats cinòfiles, per tal d'elaborar calendaris d'actuació en matèria de concursos i/o exposicions monogràfiques, que permeten registrar la majoria dels exemplars existents en l'àmbit rural, i que per desconeixement o falta d'informació, no acudeixen a les Exposicions Nacionals o Internacionals per a presentar els seus exemplars.

Finalment, un pas important per al Gos Rater Valencià, ha estat la ponència presentada el 27 de maig de 2006, en el Primer Congrés de Races Espanyoles. Aquest treball ha estat realitzat per na Maria José Cárcel i per Boro Boix. A més, vaig ser jo mateix qui em vaig encarregar de fer la presentació davant un públic nombrós, i vull agrair les facilitats amb què hem pogut treballar i difondre el nom de la nostra raça autòctona.

Boro Boix -maig de 2006-