ELS PRIMERS TESTIMONIS DE LA RAÇA AL PAÍS VALENCIÀ
 

En tractar-se d’una raça autòctona, el Gos d’Atura Català ha estat present, pràcticament des de sempre a les nostres terres. Segons diversos testimonis, els pastors del País Valencià, solien procurar-se algun exemplar procedent del nord, perquè hom suposava que era més pur, i per tant, d’una qualitat superior.

            Un pastor d’Énguera, comarca de la Canal de Navarrés, ara jubilat, conta que havia tingut gossos des de sempre. Ell no havia fet una altra cosa més que dedicar-se a la pastura, així com ho havien fet el seu pare i el seu avi, i aquells també n’havien tingut, de gossos. Ara bé, la bellesa era un factor que no es tenia en compte, ja que es valorava sobretot, l’eficàcia amb el ramat.

            De les nombroses anècdotes relacionades amb fets protagonitzats per algun gos de fa molts anys (potser més de 40), un antic criador em contà que el seu avi n’havia tingut un que es deia Tarsan, que havia estat força valent. Quan era jove, treballant amb el ramat a prop de les vies del tren, tingué la mala fortuna de ser atropellat, i perdé una pota davantera. El pastor el donà per mort, el deixà a un clot i el cobrí amb uns matolls. Després d’un parell de dies, en eixir de casa seua, el pastor escoltà uns gemecs que li feren dirigir la vista cap a un racó de l’entrada. Allà es trobava Tarsan, sanguinolent, brut i mig mort, arrossegant-se per terra. Avisà la seua dona, la qual després de curar-li les ferides i embolicar-lo amb una manta, li preparà un tassó de llet calenta. Pensaren que aquella seria la fi definitiva de Tarsan, però al cap d’unes hores, veieren com el gos, fent un gran esforç, llepava la llet.

     Tardà algunes setmanes a recuperar-se, i un dia, de matí, mentre el pastor es disposava a traure el ramat, per dur-lo a pasturar, Tarsan el seguí coixejant i intentant treballar com podia. En passar uns mesos, el gos treballava perfectament amb 3 potes, i fixeu-vos si tenia salut que arribà a durar 19 anys, i pràcticament fins a l’ultim dia, acompanyà el seu amo al treball, encara que li hagueren de procurar una companya més jove perquè no s’hi esforçara massa.